La tan esperada pacificació de l’avinguda Catalunya està lluny de tenir el mateix consens en la seva execució com va tenir en la seva aprovació. Quan es va plantejar el projecte i quan aquest es va sotmetre al criteri de la ciutadania i dels comerciants, ni de lluny es podia preveure la conflictivitat que aquesta obra està comportant. Els vídeos recreatius i les imatges que anticipaven el projecte presentaven un escenari idíl·lic, amb vianants, ciclistes, vehicles i mobiliari urbà compartint espai en harmonia i bonança. La realitat, però, distorsionada per l’anomenat ‘urbanisme tàctic’, està resultant ben diferent.

Des del mateix calendari programat per la seva execució, que no va tenir en compte les preferències del comerç local, fins a la precària senyalització de les obres durant la seva execució, passant per la dubtosa eficàcia d’algunes de les solucions adoptades, aquest projecte s’ha convertit en una desil·lusió ciutadana.

El que nosaltres vam aprovar per unanimitat en el ple municipal, aquesta unanimitat que tant esgrimeix el Govern d’ERC, és la pacificació de la principal via del poble, fins fa poc propietat de la Generalitat. Una pacificació que no consisteix a convertir-la en un carrer més, en un carrer qualsevol. L’avinguda Catalunya és l’eix nord-sud sobre el qual gira l’activitat del poble i no es pot tractar com si fos un passeig més. Esperem que acabi definitivament l’obra, però sembla evident que caldran retocs importants.