Notícies

L’alcalde de Palau-solità i Plegamans, juntament amb més de 80 alcaldies i amb el suport de les entitats municipalistes, impulsen un manifest per reclamar ajudes per regularitzar les urbanitzacions amb dèficits urbanístics.

La iniciativa reclama al Govern i al Parlament un Pla Director Urbanístic, la reforma de la Llei d’Urbanisme i eines de finançament per abordar aquest problema estructural.

L’alcalde de Palau-solità i Plegamans, Oriol Lozano, va participar, [ahir dimecres al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya], en l’acte de presentació del Manifest dels Ajuntaments de Catalunya afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics i/o no recepcionades, una iniciativa impulsada per 80 municipis amb el suport de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).

Els alcaldes i alcaldesses signants, juntament amb les entitats municipalistes, reclamen al Govern i al Parlament canvis normatius, financers i organitzatius per afrontar una problemàtica que afecta centenars de municipis del país i que, segons les estimacions, impacta aproximadament en un 10% de la població catalana.

Durant l’acte, l’alcalde Oriol Lozano va manifestar que des de fa mesos, més de vuitanta alcaldies amb les entitats municipalistes de l’Associació Catalana de Municipis i la Federació Catalana de Municipis ens estem reunint per treballar una problemàtica comuna amb les urbanitzacions no recepcionades. Avui hem tornat a trobar-nos per llegir un manifest per demanar a la Generalitat suport i col·laboració tant jurídica com de finançament d’aquestes urbanitzacions.

Els ajuntaments han exposat la seva preocupació per aquesta problemàtica que perdura des de fa dècades i que afecta greument la qualitat de vida de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Els dèficits estructurals afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat. Això repercuteix directament en la qualitat de vida, la cohesió social i la capacitat d’actuació de les administracions locals. La manca de condició de solar, segons la llei, obliga a suspendre i denegar la majoria de les llicències urbanístiques, fet que frena l’activitat econòmica, genera greuges comparatius entre veïns i alimenta la tensió social i el desgast institucional.

Les corporacions municipals afectades, tot i el seu compromís actiu per revertir aquesta situació, es veuen abocades a una paràlisi administrativa i a una frustració institucional creixent, derivada de la manca d’eines normatives adequades i de recursos específics per donar resposta a una problemàtica arrelada. Aquesta és la situació complexa i cronificada que es viu diàriament als municipis afectats i que necessita ser abordada amb visió global, determinació política i responsabilitat institucional.

En l’acte han intervingut el degà del COAC, Guim Costa, l’alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla, que ha presentat la iniciativa; el president de la Federació de Municipis de Catalunya i alcalde de Mataró, David Bote; el vicepresident de l’ACM i alcalde de Rialp, Gerard Sabarich. La lectura del manifest ha anat a càrrec de Xavier Santos, alcalde de Sant Feliu de Buixalleu; Rosa Huguet, alcaldessa de Canyelles i vicepresidenta de l’FMC; Òscar Sendra, alcalde d’Aiguamúrcia i vicepresident de l’FMC; i el mateix Oriol Lozano, alcalde de Palau-Solità i Plegamans.

Un problema urbanístic estructural

La majoria d’aquestes urbanitzacions es van desenvolupar entre les dècades dels anys seixanta, setanta i vuitanta, en un context de creixement urbanístic ràpid i sovint amb mancances en la planificació i en la dotació de serveis bàsics.

Moltes d’elles es van construir sobre terrenys amb orografia complicada, parcel·lacions disperses i infraestructures insuficients, una situació que amb el pas del temps no s’ha regularitzat i que ha convertit aquests àmbits en espais amb mancances urbanístiques i socials importants.

Segons el manifest, aquests dèficits estructurals afecten elements essencials com el clavegueram, l’enllumenat públic, les xarxes d’aigua potable, la pavimentació, l’accessibilitat viària, l’adequació dels espais públics i la seguretat.

A més, molts ajuntaments es troben atrapats en una situació de bloqueig legal i financer. Tot i que la legislació urbanística estableix instruments per transformar el sòl, el cost de les obres de regularització que haurien d’assumir els veïns resulta sovint inassolible per a la majoria de residents.

Reclam per a una resposta de país

Davant la gravetat i complexitat de la situació, els ajuntaments signants del manifest fan una crida urgent a la Generalitat i al Parlament per impulsar una resposta estructural, justa i sostenible.

Entre les principals demandes destaquen la redacció d’un Pla Director Urbanístic (PDU) de totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya; la reforma de la Llei d’Urbanisme per adaptar-la a la realitat dels municipis amb urbanitzacions deficitàries i la creació d’un fons per a la regularització d’urbanitzacions que permeti finançar projectes i programes d’adequació.

Aquest fons, amb participació de la Generalitat i altres administracions supramunicipals, hauria de prioritzar els municipis més petits i aquells amb menys capacitat econòmica.

Paral·lelament, els ajuntaments signants del manifest i les entitats municipalistes també impulsen mocions als plens municipals amb aquestes mateixes demandes per reforçar la reivindicació institucional.