Notícies

Palau-solità i Plegamans ha acollit avui una reunió d’alcaldies i representants d’una trentena de municipis que impulsen la creació d’una taula de treball estable amb la Generalitat per abordar aquesta problemàtica

La taula es constituirà al juliol i permetrà als municipis participar activament en la definició de solucions i demandes reals dels veïns i veïnes.

A Catalunya hi ha 1.535 urbanitzacions, de les quals unes 700 que presenten dèficits urbanístics originades principalment en els anys cinquanta i seixanta.

Els prop de cent municipis reclamen un pla urbanístic homogeni i eines de finançament, destacant la necessitat d'un conveni amb l’Institut Català de Finances per facilitar la regularització.

La Biblioteca municipal l’Alzina de Palau-solità i Plegamans ha acollit aquest matí una trobada d’alcaldies i representants d’una trentena de municipis d’arreu de Catalunya per abordar la situació de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics, una problemàtica que afecta centenars de municipis i milers de famílies al país.

La reunió s’emmarca en el treball iniciat fa mesos per diversos ajuntaments per reclamar eines normatives i mecanismes de finançament que permetin regularitzar les urbanitzacions i garantir unes condicions de vida dignes als seus veïns i veïnes. La trobada arriba després de la reunió mantinguda el passat 2 de juny entre una representació de cinc alcaldies i el Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya.

Durant la compareixença posterior a la reunió, les alcaldies participants han valorat positivament el compromís adquirit per la Generalitat de constituir una taula de treball estable per abordar aquesta problemàtica de manera coordinada.

L’alcalde de Palau-solità i Plegamans, Oriol Lozano, ha destacat que una de les principals fites aconseguides és que les alcaldies disposaran d’un espai estable de participació en la definició de les solucions. “Hem aconseguit una taula permanent, que es constituirà aquest mes de juliol, perquè la veu de les alcaldies sigui escoltada. Ens reunirem periòdicament per avançar en la definició de mesures concretes. Serem els municipis els qui marcarem l’ordre del dia i podrem posar sobre la taula les demandes reals dels nostres veïns i veïnes”, ha afirmat.

Oriol Lozano també ha remarcat que la legislació actual no s’ajusta a la realitat social i econòmica de moltes de les persones que viuen en aquestes urbanitzacions. “La realitat socioeconòmica de moltes famílies no respon a les exigències que estableix la llei. Quan els veïns i veïnes no poden assumir els costos de les obres d’urbanització, la responsabilitat acaba recaient sobre els ajuntaments. Creiem que aquest model no és just”.

Per la seva banda, l’alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla, ha remarcat la necessitat de disposar d’eines de finançament per afrontar les actuacions necessàries. En aquest sentit, ha reclamat un esborrany de conveni amb l’Institut Català de Finances i ha assegurat que els municipis continuaran treballant per trobar mecanismes que facilitin la regularització de les urbanitzacions afectades.

L’alcaldessa de Teià, Èrica Busto, ha explicat que la reivindicació principal dels municipis continua sent la mateixa: “Necessitem un pla urbanístic per a totes les urbanitzacions amb dèficits de Catalunya, amb criteris homogenis, un full de ruta clar, prioritats definides i solucions efectives”.

Segons les dades exposades durant la trobada, a Catalunya hi ha 1.535 urbanitzacions, de les quals unes 700 presenten dèficits urbanístics. Es tracta d’una problemàtica que té el seu origen principalment en desenvolupaments urbanístics dels anys cinquanta i seixanta i que continua afectant nombrosos municipis dècades després.

Les alcaldies han coincidit a assenyalar que el compromís mostrat per la Generalitat representa un primer pas important, però han insistit en la necessitat de concretar mesures, recursos i canvis normatius que permetin donar una resposta efectiva a una problemàtica que afecta milers de persones arreu del territori.