Últimes novetats sobre la sequera

El Govern ha anunciat avui que la Comissió Interdepartamental de Sequera (CIS) ha acordat tornar a l’escenari d’excepcionalitat en l’àmbit Ter-Llobregat, arran de la recuperació de les reserves a causa de les pluges de les darreres setmanes. Actualment el nivell de reserves en els embassaments d’aquest àmbit es situa al 24,8%, amb 154 hm3, amb una tendència creixent arran de les pluges i el desgel. Cal recordar, que al mes de març el nivell de reserves en l’àmbit Ter-Llobregat era del 15%.

El canvi d’escenari entrarà en vigor quan es publiqui la resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

La capçalera del Llobregat, que es regeix per l'indicador de pluviometria, ha millorat arran de les pluges registrades durant el mes de març. Això ha provocat que es decideixi passar de l'excepcionalitat a l'alerta, atesa la lleugera millora. 

Es publica doncs la Resolució ACC/1475/2024, de 26 d'abril, per la qual s'actualitzen diversos estats de sequera pluviomètrica i es declara la sortida de l'estat d'excepcionalitat i entrada en alerta per sequera hidrològica a la unitat d'explotació Capçalera del Llobregat, atès que diverses unitats d'explotació,  han vist modificats els seus estats calculats de sequera pluviomètrica i/o hidrològica a partir dels indicadors i llindars corresponents, definits a l'apartat esmentat, i segons l'Acord del Comitè Permanent de la Sequera de 16 d'abril de 2024.

El Govern ha aprovat el 16 d’abril de 2024 un nou Decret llei destinat a l’adopció de mesures urgents per afrontar la situació de sequera que incorpora tres novetats en el Pla especial de sequera que afecta a les conques internes de Catalunya.

1. Establiment del cens de “refugis climàtics” dels municipis en situació d’emergència per sequera (PES):

Es tracta de l’establiment d’un cens de refugis climàtics, en el qual els municipis podran incloure piscines públiques i privades obertes a la ciutadania. L’objectiu és garantir que la població més vulnerable disposi d’equipaments per esmorteir els períodes de temperatures extremes.

El concepte de “refugi climàtic” -que els municipis hauran de censar i introduir en els seus Plans d’Emergència per Sequera- inclou tant les piscines municipals que actuïn com a refugi climàtic, com aquelles de titularitat privada -majoritàriament d’establiments turístics o piscines comunitàries- que tinguin o arribin a un acord amb l’Ajuntament per a ser d’ús públic obert a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques i complint els requisits que marquin les ordenances municipals i resta de la normativa sectorial aplicable.

Aquestes piscines que hauran d’estar censades per cada ajuntament com a refugi climàtic podran reomplir-se en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua, sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals que compensin l’aigua que s’utilitzi.

El decret neix de la voluntat d’entesa entre el Govern i els màxims representants de municipis de tot el país per poder dotar als gestors locals de més eines per a la gestió de l’emergència per sequera sense minvar la seva autonomia municipal. L’objectiu és donar-los un marc clar perquè puguin protegir la ciutadania que està compromesa amb l’estalvi però que pateix la sequera, i al mateix temps, que tinguin eines més efectives per limitar els excessos dels usuaris que posen en risc l’abastament de tothom.

En qualsevol cas, serà cada ajuntament, un cop es publiqui la mesura al DOGC, qui haurà de d’aprovar aquest cens així com les condicions d’ús que hauran de complir aquelles piscines declarades com a ‘refugi climàtic’ i l’haurà d’incloure dins el seu pla d’emergència per sequera.

2. Nou règim especial per a dessalinitzadores mòbils de titularitat privada:

Les limitacions contingudes en el Pla especial de sequera no s’aplicaran a les aportacions d’aigua provinents d’aquest tipus d’instal·lacions, sempre que siguin finançades totalment per fons privats i que compleixin els requisits següents:

1. Que l’usuari o la comunitat d’usuaris disposi de la corresponent concessió d’ús privatiu del domini públic hidràulic.
2. Que l’usuari o la comunitat d’usuaris la facin servir per al manteniment de l’activitat econòmica que exerceixen i el corresponent manteniment dels llocs de treball de l’activitat.
3. Que l’usuari o la comunitat d’usuaris presentin un pla d’estalvi de consum d’aigua respecte del seu consum en situació de normalitat.
4. Que l’arribada de l’aigua al punt o punts d’utilització es faci amb un emmagatzematge periòdic de mínim set dies o bé arribi amb la xarxa de distribució.
5. Que en el cas que es constitueixi una comunitat d’usuaris, s’ofereixi l’entrada a la comunitat a explotacions agrícoles o ramaderes que tinguin dificultats en el subministrament d’aigua.

3. Fixació de llindars de consum per plaça per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum de la ciutadania de Catalunya:

En els municipis on es superin les dotacions màximes establertes en el Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera durant tres mesos consecutius, les limitacions de consum segons els llindars esmentats tindran caràcter obligatori per als establiments d'allotjament turístic que hi estiguin situats.

Per als establiments d'allotjament turístic oberts s'estableix l'equivalència següent:

Excepcionalitat > 115 litres/plaça

Emergència o emergència I > 100 litres/plaça

Emergència II > 90 litres/plaça

Emergència III > 80 litres/plaça

4. Modificació del règim sancionador

D’altra banda, es modifica el règim sancionador per apropar el model a un sistema que se centri a sancionar l’excés de consum i prengui en consideració un període trimestral consecutiu de la infracció (i no mensual, com fins ara), la qual cosa permet tenir en compte la tendència en l’evolució del consum en un període més dilatat i modular així la sanció, de manera que el resultat de l’expedient sigui més ajustat a les circumstàncies concurrents.

A més, es proposa un model que sancioni concretament l’excés del consum i no els danys i, per tant, s’eliminen els imports sancionadors dels danys (indemnització).

La infracció lleu se sancionarà amb multa de fins a 10.000 euros; la infracció greu, amb multa d’entre 10.000,01 i 50.000 euros; i la infracció molt greu, amb multa de 50.000,01 a 150.000 euros.

També en relació amb el règim sancionador, s’introdueix una mesura destinada a facilitar l’ajornament i/o fraccionament de pagament sense interessos de les sancions imposades a ens locals per incompliments.

Les mesures incloses en el Decret llei s’han treballat des de començament de 2024 amb actors clau per a la gestió de la situació d’emergència, com són els ajuntaments i els agents econòmics i socials del país, i entraran en vigor, un cop hagin estat aprovades per la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya i publicades en el DOGC.

RESOLUCIÓ ACC/1081/2024, de 2 d'abril, per la qual es declara el manteniment de l'estat d'alerta per sequera hidrològica a la unitat de l'aqüífer del Baix Ter i es declara l'estat d'emergència per sequera hidrològica als municipis de Vacarisses i Sant Feliu de Codines.

Els municipis de Vacarisses i Sant Feliu de Codines, a petició dels propis ajuntaments, han demanat que se'ls declari en fase d'emergència per sequera, arran de la situació dels seus recursos hídrics per a garantir l'abastament.

La Comissió Interdepartamental de Sequera ha constatat que les pluges registrades durant el mes de març han incrementat el volum d’aigua en uns 20 hm³, sobretot en el sistema Ter Llobregat.
També s’ha abordat la situació de les obres d’emergència previstes en la llei 9/2023 del 19 de maig, dues de les quals estan finalitzades, tres en execució i tres a punt d’iniciar-se.
L’augment de les reserves i la marxa de les obres assegura que no s’hagin d’aplicar noves mesures restrictives els pròxims mesos i pugui mantenir-se la situació actual d’Emergència I a la major part del territori.
Altres actuacions d’emergència, com la recuperació de pous a l’entorn de Peralada i la conducció d’aigua regenerada fins a la Muga, la recuperació de pous a les capçaleres del Ter i el Llobregat i en l’àmbit del Besòs estan en execució.

El Govern ha anunciat avui, després d’una reunió del Comitè Interdepartamental de Sequera (CIS), el canvi d’escenari de l’àmbit de l’embassament de Darnius Boadella (12 municipis de l’Alt Empordà), que passa de l’escenari d’emergència 1, assolit el setembre de 2023, a l’escenari d’emergència 2. Actualment, aquest embassament se situa a poc més de l’11%, amb menys de 7 hm³. El canvi d’escenari entrarà en vigor al llarg de la setmana vinent, quan es publiqui la resolució del director al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

El Govern aborda l'entrada en emergència del sistema Ter Llobregat, en situar-se les reserves per sota dels 100 hm³ de la seva capacitat.

Les mesures entren en vigor un cop publicada al DOGC la resolució del director de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb la qual 202 municipis passaran a aquest escenari. A partir d’aquest moment seran sis les unitats en emergència: embassaments del Ter, embassaments del Llobregat, sistema Ter Llobregat, que s’afegeixen als embassaments de Riudecanyes i Darnius Boadella i a l’aqüífer del Fluvià Muga.
En canvi, la unitat del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) passa de l’escenari d’alerta al de prealerta, en millorar l’estat de l’embassament de Mequinensa.

En aquest enllaç es pot consultar la versió actualitzada arran de les modificacions dels Acords de Govern 16/1/2024 del Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera (PES), aprovat mitjançant l’acord GOV 1/2020, de 8 de gener, (DOGC núm. 8039 de 10 de gener de 2020).

Es publiquen al DOGC els acords en relació al règim de cabals mínims circulants en situació d'emergència per sequera en determinats trams fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya i en referència a una modificació puntual al Pla especial d'actuació en situació d'alerta i eventual sequera, aprovat per l'Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.

El Govern ha aprovat avui diverses mesures que milloraran la gestió de l’aigua quan s’entri en la fase d’emergència per sequera en el sistema Ter Llobregat. Concretament, ha donat llum verda a tres acords amb l’objectiu d’aplicar modificacions puntuals en el Pla de Sequera, definir accions en sectors com el ramader i l’urbanístic i fixar uns cabals d’emergència en els rius Ter, Llobregat i Muga per preservar el volum d’aigua als embassaments. Aquestes mesures també s’aplicaran en els municipis que depenen de l’embassament de Darnius Boadella, que es troba en fase d’emergència des del setembre de 2023.

El Consell d'Administració de l'Agència Catalana de l'Aigua ha aprovat avui per unanimitat la declaració del nou escenari de preemergència, que serà d'aplicació un cop surti publicada al DOGC la resolució corresponent. Aquest nou escenari s'estableix com un pas previ a la declaració de l'emergència per apel·lar a l'estalvi i allunyar l'impacte de les mesures més restrictives. Es poden consultar els detalls de les mesures a l'enllaç així com la resolució publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

El Govern de la Generalitat, davant l’agreujament de la sequera, ha activat un nou escenari, la preemergència. L’activació de la preemergència, a més de comportar restriccions, és una crida per forçar l’estalvi abans d’arribar al llindar d’emergència (16% d’aigua als embassaments) i així allunyar la posada en marxa de restriccions més crítiques que tenen un impacte directe sobre la vida de les persones i l’economia del país. Es tracta d’un nou escenari, no contemplat en el Pla de Sequera, per aplicar mesures transitòries i d’adaptació de forma consensuada abans d’arribar a la declaració efectiva d’emergència. Les mesures les haurà d’aprovar el Consell d’Administració de l’ACA i seran efectives a partir de que la resolució quedi publicada al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC).

Les mesures més destacades que es contemplen en aquest escenari són:

• Els volums totals d’aigua que entrin al dipòsit municipal per a l’abastament de la població no podran superar els 210 litres per habitant i dia, incloses les activitats econòmiques i comercials. En l’escenari d’excepcionalitat el límit és de 230 l/hab/dia.
• El reg de gespa quedarà prohibit en tots els casos, excepte en superfícies destinades a la pràctica federada de l’esport, on el reg es pot mantenir en les quantitats mínimes necessàries per permetre-la, sense superar la dotació màxima de 200 m³/ha/mes i complint la resta de limitacions que determini l’ens local. Es permetrà el reg de supervivència per a l’arbrat, amb la mínima quantitat d’aigua indispensable, de 20 a 8 hores, i només mitjançant reg gota a gota o regadora.
• Les piscines privades d’ús individual o unifamiliar continuaran sense poder omplir-se, ni les que no tinguin sistemes de recirculació d’aigua. Només es permetrà el reompliment parcial o primer ompliment de piscines d’ús públic en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua.
• Queda prohibida la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, ja siguin públics o particulars, excepte si és resultat d’un accident o d’un incendi, o bé existeix un risc sanitari o un risc a la seguretat viària.
• Els vehicles només es podran rentar en establiments comercials dedicats a aquesta activitat, que compten amb sistemes de recirculació de l'aigua, tret dels casos de necessitat per mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals.
• Finalment, queda prohibit l’ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d’ús estètic de l’aigua, excepte llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica, on es permet el mínim ús de l’aigua imprescindible pel seu manteniment.

Mesures addicionals dels Departaments

De manera complementària a les mesures que té previst aprovar el Consell d’Administració de l’ACA, el Govern ha anunciat dotze mesures addicionals i urgents per incidir en un major volum d’estalvi, proposades pels diferents Departaments:

• Instrucció per implementar mesures d’estalvi en els edificis públics (Economia). A través de la Direcció General de Patrimoni, tots els departaments rebran una guia actualitzada de pràctiques que cal fomentar en els edificis públics per tal d’aconseguir un ús més eficient de l’aigua. La nova guia actualitzada serà de caràcter genèric i servirà de base per redactar-ne d’altres més específiques i adaptades a cada necessitat.
• Circular amb recomanacions per als treballadors públics (Presidència).
• Campanya educativa i de sensibilització a les escoles i instituts sobre l’aigua (Educació). La mesura contempla portar a terme un pla de difusió i promoció de la situació de sequera a tots els centres; elaboració de material de situacions d’aprenentatge relacionades amb competències del currículum; elaboració de material al voltant de les notícies que es generin als mitjans de comunicació; crear un repositori de notícies i informacions accessible a la comunitat educativa, així com crear un espai al web de currículum estable sobre sequera.
• Convocatòria d’ajuts al sector turístic, per impulsar inversions que redueixin el consum d’aigua i la reutilització (Empresa i Treball). Gestionada a través de la Direcció General de Turisme, la convocatòria compta amb un pressupost de 12MEUR durant tres anys per a inversions en gestió eficient de l’aigua en establiments turístics. Es tracta d’una acció en línia al Compromís per un Turisme Responsable impulsat pel Govern i al que s’ha afegit el sector. S’obrirà els propers mesos. De manera complementària a aquesta nova línia d’ajuts, des del departament d’Empresa i Treball es treballa per prioritzar els projectes d’estalvi i optimització hídrica a les convocatòries d’ajuts al sector indústria.
• Campanya de Formació a les treballadores del Servei d’Atenció a Domicili  (SAD públic i privat) per introduir pràctiques de control dels consums d’aigua en els domicilis que atenen (Drets Socials). Hi ha 45.000 beneficiaris de la llei de dependència que perceben el servei d'atenció domiciliària per part de les àrees bàsiques de serveis socials o que reben una prestació econòmica per contractar un servei similar al mercat. L'objectiu de la mesura és facilitar consells i impulsar accions per evitar malbaratament en el consum d'aigua i identificar possibles millores a través de les entitats que presten el SAD.
• Campanya per a introduir pràctiques de control dels consums d’aigua als immobles de la xarxa residencial d'atenció a les violències masclistes (Igualtat i Feminismes). Revisar i reparar els immobles de la xarxa residencial d'atenció a les violències masclistes en clau d’estalvi d'aigua (mecanismes de doble descàrrega en totes les cisternes dels inodors, airejadors a les aixetes, reducció del caudal en dutxes...). A més, s’implementaran aquestes mesures d'estalvi en les reformes dels 8 immobles que s’adquiriran per a la xarxa d'atenció a les violències masclistes.
• Agilització dels estudis per a l’ús de l’aigua regenerada en espais públics i comunitaris (Salut). Conjuntament amb l'ACA, ja es treballa en l’elaboració de criteris tècnics per ampliar les possibilitats de l’ús de l’aigua regenerada respecte a les prohibicions previstes en l'escenari d'emergència del PES, sempre que la qualitat de l'aigua assoleixi el llindar previst al RD 1620/ 2007 com a qualitat 1.1 de l’Annex IA.
• Des de l’inici de l’actual episodi de sequera, el departament de Salut ha activat tots els mecanismes per donar resposta ràpida a les peticions d’informes sanitaris de l’ACA, la CHE, Ajuntaments o altres entitats per a concessions de reutilització d’aigua residual regenerada per a usos com la neteja viària, el reg de jardins urbans, reg agrícola, recàrrega d’aqüífers, etc., alliberant així recursos d’aigua per a destinar a consum. D’acord amb la normativa vigent, són informes previs a la concessió, obligatoris i vinculants. Es basen en la revisió documental del projecte per valorar la línia de tractament i comprovar que la qualitat de l’aigua regenerada assoleixi la qualitat sanitària necessària per a l’ús que se li pretengui donar. Així mateix, s’indiquen les condicions d’ús i de seguiment i control que es consideren necessaris en cada cas per evitar riscos per a les persones que hi puguin estar exposades. Durant el 2023 Salut ha dictat 61 informes sobre l'ús d'aigua regenerada.
• Pla específic per reduir consum d’aigua en centres penitenciaris i de justícia juvenil (Justícia, Drets i Memòria). Seguint les indicacions de la Direcció General de Patrimoni als equipaments de la Generalitat per a l’estalvi d’aigua, es desplegaran les actuacions convenients per a l’estalvi d’aigua als centres penitenciaris i de justícia juvenil. S’implementaran mesures d’estalvi com ara la reducció del rec, mesures d’eficiència com la instal·lació de temporitzadors o reguladors de cabal, etc. Cal tenir en compte que tant centres penitenciaris com els de justícia juvenil tenen caràcter de serveis essencials i es considera que l’aigua és un servei bàsic per a la seva activitat.
• Campanya per fomentar la neteja en sec de les explotacions ramaderes (Acció Climàtica).
• Campanya d'informació sobre estat de la sequera al cos consular (Exteriors). Es compartirà informació a tots els membres del cos consular instal·lats a Catalunya sobre la situació de sequera que viu el país. Se’ls informarà sobre les mesures adoptades per tal que ho traslladin als seus països i ho comuniquin a la ciutadania que tingui la intenció de viatjar a Catalunya, així com a totes aquelles persones o organitzacions que ho considerin oportú. A Barcelona hi ha prop d’un centenar de cònsols acreditats, cosa que la converteix en la quarta ciutat del món que no és capital d’estat que acull més representants diplomàtics després de Nova York, Hamburg i Hong Kong. Per aquest motiu, el Govern de Catalunya disposa d’un programa de relació amb els cònsols, per reforçar els contactes amb aquesta àmplia xarxa internacional i connectar Catalunya amb el món.
• Pla de seguiment de l'eficiència de les mesures que constin en el Pla de sequera (Recerca i Universitats).
• Campanya de vigilància i control del compliment del Pla Especial de Sequera (Interior). La tasca per part de Mossos, en coordinació amb les policies locals, anirà centrada sobretot a la vigilància i control d’infraestructures crítiques vinculades a l’aigua o altres elements com poden ser els robatoris de coure que puguin tenir una afectació en la capacitat hídrica.

Es publica la Resolució ACC/3499/2023, de 16 d'octubre, per la qual s'ordena la suspensió temporal de la navegació i del bany a l'embassament de Susqueda durant els estats d'excepcionalitat i emergència per sequera hidrològica a la unitat d'explotació d'embassaments del Ter-Llobregat, llevat de l'associada a tasques de vigilància i salvament i aquelles relacionades amb la gestió de l'aigua.

Es publica al DOGC l'acord GOV/191/2023, de 19 de setembre pel qual es modifica puntualment el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i eventual sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener, amb modificacions puntuals relatives a l'ompliment de piscines. 

Es publica al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya la Resolució ACC/2322/2023, de 23 de juny, per la qual s’ordena l’aixecament de la suspensió temporal de la navegació a l’embassament de Sau, i que modifica la publicada el passat 24 de març (RESOLUCIÓ ACC/1005/2023, de 24 de març) per la qual s'ordenava la suspensió temporal de la navegació i del bany a l'embassament de Sau durant l'estat d'excepcionalitat i l'estat d'emergència durant la sequera.

Actualment l’escenari de sequera declarat encara es troba excepcionalitat, tot i així, donat que els nivells de l’embassament de Sau han incrementat a un 30% de la seva capacitat i tenint en compte la sol·licitud realitzada pel col·lectiu d’empreses que treballen al pantà de Sau:

1. S’aixeca parcialment i fins al 15 de setembre de 2023 la suspensió temporal de la navegació a l’embassament de Sau, i es permet a les embarcacions de rem, a vela i amb motor elèctric la navegació d’acord amb la Resolució TES/2543/2014, de 3 de novembre (DOGC 6752, de 18.11.2014).
2. Es manté la suspensió temporal de la navegació amb motor d’explosió o combustió a l’embassament de Sau aprovada per la Resolució ACC/1005/2023, de 24 de març (DOGC 8883 de 27.3.2023).
3. Es manté la suspensió temporal del bany a l’embassament de Sau aprovada per la Resolució ACC/1005/2023, de 24 de març (DOGC 8883, de 27.3.2023).

La Llei de mesures extraordinàries per fer front a la sequera, que ha entrat en vigor el dimarts 23 de maig de 2023, té l’objectiu de protegir la disponibilitat de les fonts de subministrament de les xarxes d’abastament d’aigua potable a la població i evitar la interrupció del subministrament domiciliari d’aigua.

La Llei preveu la mobilització de 164 milions d'euros per a millorar l'estat de les xarxes d'abastament d'aigua, impulsar la regeneració i recuperar pous i captacions en desús. A més, es potenciaran actuacions estructurals com l'increment de la dessalinització, per tenir-les a disposició abans del previst.

També inclou la modificació d'alguns apartats del Pla de Sequera referents a l'ompliment de piscines en les fases d'alerta i excepcionalitat, amb l'objectiu de què piscines per a ús comunitari puguin esdevenir refugis climàtics davant de possibles onades de calor extremes durant els mesos d'estiu.

Aquesta llei pretén gestionar l'aigua de manera coordinada amb el món local i buscar mesures i solucions que tinguin un benefici global.

L’Agència Catalana de l’Aigua ha resolt l’aixecament de la suspensió temporal de la navegació a l'embassament de Sau. Actualment l’escenari de sequera declarat encara es troba excepcionalitat, tot i així, donat que els nivells de l’embassament de Sau han incrementat a un 30% de la seva capacitat i tenint en compte la sol·licitud realitzada pel
col·lectiu d’empreses que treballen al pantà de Sau.